Entre oníric i mitològic...

Multituds de multituds, consecució d'escenes en què éssers humans més que no pas pintura, posen a la manera clàssica els cossos de carn, amb poses incoherents, sense que s'hi observe més relació entre ells que una matèria compartida en diferents plànols producte de la deformació del nervi òptic que els aïlla conceptualment. Entre oníric i mitològic, l'escenografia es repeteix amb la monotonia pròpia del que observem des de fora, des d'on tot resulta massa llunyà; i per tant alié i per això sempre igual. Però la deshumanització de la matèria fa pensar en la bellesa de les coses.




Un texto de mi mujer para una exposición.