Esbozo

Tot és fictici, però dol perquè
l'espai perdut em fa més vulnerable.
Ara el ponent és un castell de focs
i el llamp blavenc que em desperta a la nit
no passa de l'esclat d´una bombeta.
L'actor que em representa no sóc jo
i cap espantamosques me l'allunya;
al contrari, pedant, s'ha ensenyorit
del meu lloc i sovint me'n foragita.
El que passa pel món és pura anècdota
que algú interpreta en clau de trascendència.
No hi ha més drama que el que es configura
dins els escassos quatre pams quadrats
d'una vida viscuda a les palpentes.
La lingua batte dove il dente duole.

La poesía se llama ESBÓS y es de Miquel Martí i Pol.