Sólo hubo una decisión importante en mi vida. Elegí el pincel y no la azada.
A veces siento que me equivoqué...

domingo, 28 de septiembre de 2014

Nino

La presentación de mi amigo Sergi, el nino.

Bona vesprada. Benvinguts i benvingudes a l’exposició “La Terra del Vi” organitzada per l’STEPV amb pintures de Juan Tárrega que és la persona que està ací al meu costat.

Abans de començar,m’agradaria donar les gràcies al sindicat per la col·laboració a l’hora de cedir aquest espai per tal que es puguen penjar els quadres. Ja sabeu que som a casa de l’STEPV, el sindicat del TU DECIDEIXES!! Ei alerta, que com els del constitucional siguen cosncients que ací porteu 35 anys decidint tal volta us il·legalitzen i us tanquen a tots a la presó.

Bé, en principi em toca presentar l’exposició. Però com que no tinc ni idea de pintura parlaré bàsicament del pintor. Millor dit, del vitipintor. Neologisme creat per ell mateix i al meu parer molt encertat.
De Juan diré que es guanya la vida treballant en un col·legi d’Aldaia i que al llarg de la seua trajectòria artística ha fet nombroses exposicions tant col·lectives com individuals a diferents sales i indrets de l’estat. A més, gestiona un blogg anomenat “cepaypincel” que com bé anuncia el títol és capaç de sintetitzar en un mateix eix tant la perspectiva pictòrica com la vinícola. Al seu blogg trobareu molta informació relacionada tant en el món de la pintura com el del VI.
Vosaltres no us heu adonat però abans he pronunciat la paraula VI en majúscula perquè per a Juan el VI és tot. Dit d’una altra manera per a ell el VI no és només el líquid resultant d’un procés de plantació, recol·lecció, maceració i fermentació d’una fruita. El vi és terra, és treball, és compromís, és respecte, és estudi, és coneixement, es sentiment, és pintura. Són tantes coses, no Juan?

Quan em va comentar que exposava ací i que havíem de buscar un títol estiguérem barallant unes quantes possibilitats. Ja sabeu la famosa pluja d’idees. I d’entre totes ens quedàrem en “La Terra del Vi”, que segons la teoria dels títols és remàtic. És a dir, concreta molta informació en poques paraules. I ara, us podríeu preguntar: ¿quina és la informació que amaga “La Terra del Vi”? El que amaga el títol és una declaració d’intencions pel que fa al respecte a la terra i al treball de la terra. Una terra mimada amb molta cura aprofitant només el que la mateixa terra produïx de manera natural sense productes químics nocius que alteren l’ecosistema propi de l’entorn. Hem d’agrair quan Juan ens explica de manera molt didàctica que tal planta que la gent retira o aniquil.la només per una funció estètica és en canvi bona perquè a mesura que es va marcint afavorís l’humus que a posteriori compartirà nodriments amb les arrels del cep. Si em permeteu l’atreviment diria que Juan és a la terra i al cep el que l’STEPV és al sindicalisme. Respectuós en la manera de ser però constant, compromés i lluitador en la manera de fer.

Quan contempleu els 7 quadres exposats heu de traslladar-vos a uns paratges concrets. A unes terres amb nom i cognom. Perfectament delimitades per uns marges que se situen tots a les Marines, aquell tros de territori que esdevé per alguns una espècie de semiparadís natural.

Per ordre de fora a dins trobem vinyes que representen el terroir més pròxim i immediat de Juan i que palesen el passat ancestral que hem tingut i el futur que només serà nostre si hi ha un autèntic compromís per part de tots els que estimen el nostre territori, el nostre paisatge i també, com no, la nostra llengua. En definitiva el nostre País que apareix a les pintures.
En concret, el dos primers quadres són de Marnes, partida ubicada al terme de LLíber, el tercer i últim ens acosten a la Vall de Laguar, el quart és el Morro Blau a Tàrbena, municipi que conserva el parlar salat com a herència lingüística dels repobladors mallorquins que vingueren al segle XVII, aquell d’allà és la Serra de Ferrer, entre Bèrnia i el Carrascar, i aquest últim és a Benimaurell.

La interpretació que cadascú farà dels quadres serà única i personal i per tant subjectiva. Ara bé, no busqueu el blau clar de les platges, ni el verd dels pins que encara queden en aquelles comarques.
Mireu i comprovareu com a través del treball del pintor es reconeix una terra, la de l’interior de les Marines, perfilada per taques grogues, rogenques, blavoses, de cudols i oliveres, d’ametlers i llentiscles. Una terra agresta i àrida que suporta amb estoïcitat, com no pot ser d’una altra manera, la insolació dels xafogosos dies d’estiu quan el pàmpol esdevé una mena de para-sol natural per als insectes mentre que a l’hivern es manté impertèrrita contemplant sigil·losament i silenciosa com el cep es va tancant a poc a poc com un puny per tal de salvaguardar i protegir la saba que més avant li caldrà per fer reviure el sarment adormit.

Bé, no voldria estendre’m més ja que l’objecte de l’acte són els quadres de Juan. Però abans de cedir-li la paraula estaria bé que quan torneu a casa i recordeu les pintures busqueu aquell poema de Josep Mª de Segarra musicat per Llach que diu:

Vinyes verdes vora el mar
Ara que el vent no remuga
Us feu mes verdes i encar
Teniu la fulla poruga
Vinyes verdes vora el mar

jueves, 4 de septiembre de 2014

La terra del vi


sábado, 30 de agosto de 2014

Mostos


El primero en fermentar va a ser, como siempre, el moscatel. Esta vez con algo de planta fina de nuestras nuevas cepas. No se parecen en nada salvo en que las dos son uvas blancas. La una, ovalada, gorda, dulce casi barroca, la piel dura, poco elástica, y la otra, delicada, translúcida, sensual y a la vez muy local.
Parece que la mezcla le gusta a nuestro pequeño...


sábado, 16 de agosto de 2014

Temps de verema


En lo fer lo vi en la tina, se usa en Rosselló posar la verema ben pitjada en la tina, y després de aver acabat de posar tota la verema, no la pítjan més, y veig que en Cathalunya se usa pitjar la tina matí i vespre. Tant quant està lo vi a la tina, jo tinch per millor no tocar-la, perquè ab lo girar que fan en Catalunya matí i vespre, se esbrava y pert lo vi la fortor. Per tant en Rosselló són més forts los vins que en nin- guna part de Catalunya, ab tot entenc que lo terratori ne és la causa. 

"El llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril" 1617. Miquel Agustí.

Llegados a este punto de la historia, la verema casi a punto, nos sentimos como aquellos pagesos del Rosselló...

viernes, 1 de agosto de 2014

Viñiños power!

Es la única lucha que entiendo. La batalla por la viña y los niños.


Mi hijo -detrás de la cámara- en el campo con sus colegas vigilando el estado sanitario de las cepas...



lunes, 21 de julio de 2014

Dos retratos, un vino

Aparece en escena el color en las uvas...
Este año el punto de madurez nos lo dirá este retrato de mi mujer. Ya que el moscatel es cosa suya, tendrá que estar muy atenta al color de sus bayas, a la intensidad de su amarillo, a su saturación, su densidad. Todo viene dado por su color. Para recoger la uva en su punto óptimo de madurez tienes que saber pintar, interpretar el color y su evolución, esa cantidad justa de amarillo oro con algo de verde en su centro, en la pepita, y en esta, ese ocre transparente con algún óxido rojo, aunque esto...
   

...Esto ya casi será el color del vino. Y esta añada tendrá un tono parecido a este otro retrato suyo:



martes, 15 de julio de 2014

Verolar


Si existe una viñología pictórica inconfundible, que ocurre de manera natural,  apenas imperceptible, lenta y gradual, esa es el envero. Las bayas empiezan a confundirse con las sombras, a pintarse ellas mismas de manera autónoma, espontáneamente. Resulta inevitable empezar a probar lo que será la nueva añada, la fruta, la acidez y todo eso...
La cariñena todavía es verde, sin brillo, opaca y sin matices pero la garnacha ya empieza a tener todos esos suaves y delicados tonos que la hacen una de las más bellas...