Tarda de pluja
Plou al nostre carrer
damunt les fulles mortes.
La pluja és una història
que m’explica la tarda.
Miro els paraigües, dòcils
rellotges del capvespre
que comença molt lluny,
en una altra vorera
d’un carrer sense mi.
Igual que en la ciutat
de les nostres mirades,
al carrer de les fulles
de la meva tardor
es fa fosc sense tu.
Joan Margarit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario